dilluns, 25 de desembre del 2017

Pas de l’amic que sento
privat de Déu, encara:
cerques un nom inútil
                per aturar-te?

Sabràs millor quin era,
pel nom, el secret últim
de qui va precedir-te?
                Tan sols un home.


SALVADOR ESPRIU, “Cementiri de Sinera”, Ed. 62, Barcelona, 1991.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)