dilluns, 25 de setembre del 2017

otros humos / uns altres fums

El veneno más amable: una pipa cargada de paz.

En la brasa del sueño, una utopia animal, una conciencia festiva, una caricia común.

Sin yo tener que superarte, sin tú tener que superarme.

Y dejándome ganar, tú dejándote perder.

En la lengua del humo, amables señales de vida, como la belleza, como la pereza, como la paz.

Algo más de certicumbre, algo más de confianza.

Romper el hielo, saltar la hoguera.

Y a cambio del amor, nada, absolutamente nada: sin ser indiferente, sin ser indeseable.

Sin esa urgencia por llegar a uno mismo.

Donde nadie nos espera.






El verí més amable: una pipa carregada de pau.

A la brasa del somni, una utopia animal, una consciència festiva, una carícia comuna.

Sense que jo t’hagi de superar, sense que tu m’hagis de superar.

Jo deixant-me guanyar, tu deixant-te perdre.

A la llengua de fum, senyals amables de vida, com la bellesa, com la peresa, com la pau.

Un poc més de certesa, un poc més de confiança.

Rompre el glaç, saltar la foguera.

I a canvi de l’amor, no res, absolutament res: sense ser indiferent, sense ser indesitjable.

Sense la urgència d’arribar a un mateix.

On ningú no ens espera.


JAVIER CARNICER, “Estuche de lijas”, Trad.: Eduard Sanahuja, UAB, Barcelona, 2008.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada