dimarts, 1 d’agost del 2017

cercle

Coneixes aquest temps. El vent esfondra
les arcades del bes i s’esllavissa,
cingles avall, el marge que ens guardava
lligats i indestriables com la terra
roja que ara ens separa i ens disgrega.

I al cap retornarem, fets llot, a aquella
vella cremor tan sabuda dels cossos,
al vincle inevitable que ens abraça.
Coneixeràs el temps refent-nos, dòcil,
i ja no et farà res veure com cau
a trossos, foscament, l’alta marjada
dels dies i els amors que ens concilien.


MARGALIDA PONS, “Sis bronzes grisos d’alba”, Edicions 62, Barcelona, 1986

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada