dissabte, 8 de juliol de 2017

salm

Ningú no ens pasta de nou de terra i fang.
Ningú no conjura la nostra pols.
Ningú.

Lloat sies tu, Ningú.
Per amor de tu volem
florir.
Al teu encontre.

Un no-res
vam ser, som, anem
a restar, florint:
la de no-res, la
rosa de ningú.

Amb el pistil claror animera,
l’estam eixorquia celest,
la corol·la roig
del mot purpurat, que vam cantar
damunt, oh damunt
l’espina.


PAUL CELAN, “Poesia alemanya contemporània”, trad.: Antoni Pous, Edicions 62, Barcelona, 1990.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada