divendres, 16 de juny de 2017

sense parets

Quan es mor algú molt proper,
quan es mor, per exemple, la teva mare,
quan es mor la persona
en el ventre de la qual començaves a ser
(en una inconsciència de cèl·lules
duplicant-se i desenvolupant-se
en sistemes diversos arrelats a la terra uterina),
quan es mor la mare
és com si aquest fill que ets tu
s’hagués de tornar a cloure,
ara ja en un ventre sense parets,
dins d’un recipient imaginat,
per acomiadar-la sense cap adéu,
per seguir-la d’alguna manera,
per fer veure i fer sentir que,
més enllà de l’enigma de la vida,
una mare i un fill sempre,
sempre estan junts.


JAUME BOSQUET, “Transvasament”, Edicions Proa, Barcelona, 2013.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada